Ha arribat a la Biblioteca del CEFIRE de València un nou número de la revista Cuadernos de pedagogía.
El monogràfic del mes es titula: "La descentralización de la educación".
Com sempre, per a qualsevol consulta vos esperem a la biblioteca del Cefire de València.
Malgrat la complicada situació que estem vivint amb motiu de la pandèmia la Biblioteca del CEFIRE de València continua oberta per a vosaltres. Sabem que totes i tots esteu fent un gran esforç i per això volem estar al vostre costat, com sempre. Ací estem per al que necessiteu.
El nostre horari d'atenció al públic, fins noves instruccions, és de Dilluns a Divendres de 9 a 14 h i de Dilluns a Dijous de 16 a 19 h.
Per
a acudir a la biblioteca haureu de sol·licitar cita
prèvia a través dels correus
electrònics bibliovalencia.pv@gva.es
o bibliovalencia.es@gva.es
o
cridant al 961206965 ext. 400761.
És imprescindible que vingueu proveïts de màscara i, lamentablement, no podreu fer ús del lliure accés (el moviment dins de la sala, la consulta directa a les prestatgeries i l'ús dels ordinadors no estan permesos de moment).
Solament podem atendre les devolucions i préstecs, i a més en el cas dels préstecs, preferiblement, heu de sol·licitar amb antelació els títols que desitgeu retirar (amb la finalitat que no tingueu de romandre més temps que l'imprescindible en el CEFIRE)
Per tal de garantir la vostra seguretat, el material que es retorna passa una quarantena de 72 hores abans de col·locar-se en la seua prestatgeria per poder ser utilitzat novament.
Tal i com hem estát fent durant el període de confinament, continuarem prestant aquells serveis que puguen ser prestats al públic de manera telemàtica (accés al catàleg, peticions d'informació bibliogràfica, sol·licitud d'articles de revistes, manteniment del blog de la biblioteca etc.)
Podeu accedir al portal de les nostres biblioteques utilitzant aquest codi:
o mitjançant aquesta URL:
http://www.ceice.gva.es/es/web/begv-lluerna
Ha arribat a la Biblioteca del CEFIRE de Valencia un nou número de la revista Perspectiva Escolar, editada per la editorial de la Associació de Mestres Rosa Sensat
El monogràfic de este mes es titula "Educar de manera global".
Columna. De mestres i assistents socials
«Fa alguns anys, quan uns determinats professionals, alguns mestres, descobrien que la persona a la qual prestaven atenció tenia massa problemes a sobre, es defensaven d’haver d’actuar, dient: “És que jo no soc una germaneta de la caritat”. A poc a poc, amb el pas del temps i la presència més quotidiana dels professionals del treball social, l’expressió ha estat canviada per la de: “No soc una assistent social”. És que, quan un educador, una mestra, ha d’encarar la complexitat d’una relació educativa, hi té uns límits? Hi ha qüestions de les quals no s’ha d’ocupar?»
Jaume Funes Artiaga
Ve a la memòria. l’Escola Freinetista de Santa Maria d’Oló
Durant la Segona República el mestre Miquel Vigatà Simó, de Santa Maria d’Oló, a la comarca del Moianès, treballava amb els alumnes de l’escola seguint la metodologia activa de Célestin Freinet. Entre tots, amb la impremta escolar, confegien la revista L’alegria d’Oló, que enviaven a d’altres col·legis que treballaven amb el mateix mètode i amb els quals les intercanviaven. L’any 2006 el professor de la Universitat de Girona Salomó Marquès va poder entrevistar alguns antics alumnes del mestre Vigatà, en aquell moment gairebé tots octogenaris. Entre d’altres coses li van explicar això: «Teníem les lletres de plom en un tauler i les anàvem posant lletra per lletra, i quan teníem la pàgina feta, llavors amb uns cargols ho collàvem tot. Un hi posava la tinta amb una maneta, un altre hi posava el full i un tercer els anava traient. La tinta era en un tub. La posàvem en una superfície plana i quan estava ben barrejada, l’escampàvem sobre les lletres».
Redacció Perspectiva Escolar
Quan jo anava a estudi. Les meves escoles
D’una escola en gris a la mort del dictador. De l’espai reclòs del pati al coneixement del territori amb l’experiència enriquidora de l’excursionisme. D’unes aules impregnades de la tristesa aspra i severa del franquisme a l’aventura del teatre.
Carles Duarte i Montserrat
Reportatge. La memòria de Rosa Sensat
La biblioteca i l’arxiu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat són un tresor extraordinari que conté una col·lecció especialitzada en pedagogia de prop de 80.000 volums. Descobrim aquest espai i la tasca que s’hi duu a terme de la mà de Pau Raga i Amàlia Ramoneda, les seves curadores.
Víctor Farradellas Homs
Observatori Internacional. L’escola rural a Mèxic
Una de cada dues escoles mexicanes es troba en territori rural i un 43% dels centres educatius del país no tenen una aula i un mestre per a cada curs. Malgrat l’abandonament institucional, aquests centres representen un espai d’experimentació per a les pedagogies basades en la cooperació i el treball amb la comunitat.
Mireia Pérez Carretero
Dossier. Educar de manera global
Cada vegada més centres aposten per una educació que s’allunya de les classes magistrals estructurades en matèries per un programa basat en projectes interdisciplinaris.
Després d’una reflexió teòrica, ens fixem en tres casos pràctics: una escola rural de l’Alt Empordà, un centre als afores de Terrassa i una escola de Begur.
Joan Domènech Francesch, Núria Trobajo i Pujadas, Noemí Ferrer, Esther López, Míriam Serrano, Imma Gelabert Desel
Reportatge. Ràdios escolars en xarxa
Fa anys que alumnes d’arreu del país participen en projectes radiofònics, que signifiquen una experiència educativa enriquidora. Ara, el centenar d’emissores escolars del Principat s’han agrupat en una xarxa per articular les diferents propostes i donar-los visibilitat.
Clàudia G. Deumal, Damià Caro
Entrevista. Ernest Costa i Savoia
«L’Angeleta Ferrer deia que un dia al bosc valia més que un mes de classe a l’aula»
David Pujol
L’any 1993, a les comarques gironines, un grup de mestres influïts per Paulo Freire, l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, però sobretot pels valors del Maig del 68, es va reunir per posar en marxa el col·lectiu Mestres 68. Volien premiar la tasca pedagògica trencadora de mestres i projectes educatius.
Neus Molina Alfonso
Referents. Francesc Ferrer i Guàrdia
Fundador de l’Escola Moderna, que volia esdevenir una alternativa a les formes tradicionals d’ensenyament controlades per la religió i l’Estat, Ferrer i Guàrdia és el pedagog català del segle xx més conegut internacionalment.
Xavier Besalú Costa
Vull ser educadora social. Berta Carreras
«Amb la feina d’educadora social m’he adonat que la dimensió comunitària és vital i indispensable per construir i avançar»
Antoni Tort Bardolet
Experiència. Art i música, font d’aprenentatge global
L’escola Magí Morera de Lleida, ubicada en un dels barris més pobres i estigmatitzats de la ciutat, basa el seu projecte educatiu en activitats artístiques i musicals a totes les matèries. L’objectiu: que uns infants amb greus problemes socioeconòmics associats adquireixin les competències bàsiques.
Gemma Castanyer i Mora
Sempre a punt! literatura més enllà de les aules
Als anys setanta, un mestre va demanar als seus alumnes que il·lustressin poemes de Miquel Martí i Pol, treball que després van mostrar al poeta. Aquella pràctica va ser l’inici d’una relació cada vegada més prolífica entre Martí i Pol i l’educació, una tasca que avui perpetua la fundació que porta el seu nom.
Montse Caralt Sagalés
Valors. Els CREDA: suport a l’alumnat amb sordesa
Fa tres dècades que els Centres de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (CREDA) assisteixen infants amb sordesa o greus dificultats de llenguatge o parla. Un acompanyament tècnic i mèdic que s’adapta a
les necessitats de l’alumne, que contribueix al seu benestar i que permet que puguin seguir el ritme de l’escolarització.
Montserrat Anglarill, Anna Nolla, Carles Sobrepere
Geografia de l’educació. La Fundació Marta Mata Garriga, a Saifores
La va crear Marta Mata el 1984 –inicialment amb el nom de la seva mare, Àngels Garriga– amb la finalitat de destinar cal Mata al desenvolupament «d’una concepció dinàmica de l’escola en el medi social i a les relacions entre l’educació i el món de la cultura, del treball, de l’esplai i del civisme», com diuen els estatuts. La finalitat fundacional es concreta en l’àmbit educatiu de Catalunya, del qual la fundació té un conjunt documental especialitzat, i en el foment de la llengua i la cultura catalanes. Hem visitat la casa amb M. Assumpta Baig (presidenta) i M. Josep Udina (secretària), que ens expliquen que la fundació es regeix per un patronat format per vuit persones i un consell ampliat a 32. La biblioteca, convenientment classificada, està enllaçada amb la Universitat Rovira i Virgili i es poden fer préstecs interbibliotecaris. Actualment recullen material didàctic que feien servir els mestres, sobretot d’entre els anys 1950 i 1990. Cada any s’organitza la Jornada Marta Mata, que ha arribat a la 13a edició. És destacable la casa de colònies que hi ha a la finca i les instal·lacions que s’utilitzen per fer trobades pedagògiques, d’entre les quals destaca l’Escola d’Estiu del Penedès.
David Pujol
El Día Escolar de la No-violencia y la Paz (DENIP) fue declarado por primera vez en 1964. Surge de una iniciativa pionera, no gubernamental, independiente, y voluntaria de Educación No-violenta y Pacificadora del profesor español Llorenç Vidal. Su objetivo es la educación en y para la tolerancia, la solidaridad, la concordia, el respeto a los Derechos Humanos, la no-violencia y la paz. En este día, los colegios y centros se convierten en instrumentos de paz y entendimiento entre personas de distinta formación, raza, cultura y religión.
El mensaje básico de este día es: ’Amor universal, No-violencia y Paz. El Amor universal es mejor que el egoísmo, la No-violencia es mejor que la violencia y la Paz es mejor que la guerra’.
El DENIP fue reconocido por el Ministerio de Educación y Ciencia, mediante la Orden Ministerial del 29 de noviembre de 1976.
El día 30 de Enero se conmemora además la muerte del líder nacional y espiritual de la India, el Mahatma Gandhi, el 30 de Enero de 1948, asesinado a tiros por un fanático hinduista.
Interés educativo de este día
Hemos de contribuir, a través de la educación, a la concienciación de todos en la construcción de un mundo mejor, un mundo más justo y más humano que permita que todos los individuos tengan la misma oportunidad de desarrollar plenamente sus facultades en el seno de una sociedad democrática, libre, justa, responsable y en paz.
(Texto tomado de la página Aula intercultural)
En
la biblioteca del Cefire de Valencia hemos preparado una selección
bibliográfica de los materiales que podéis llevaros en préstamo y
que pueden resultaros útiles para esta ocasión. Si quieres
descargártela, pincha aquí.
Versión Imagine UNICEF
Por otro lado, hemos hecho una selección de enlaces de distintas páginas web con recursos educativos y propuestas didácticas que seguro que son de vuestro interés:
Recursos educativos sobre no-violencia y educación para la paz: A salvo en la escuela
Aula Intercultural. Sobre la celebración de esta jornada y enlaces relacionados
Intermon Oxfam. Kaidara : portal de recursos educativos para una ciudadania global
Cuaderno de la paz en el aula en el Portal de Educación de la Comunidad de Castilla León
Juego de herramientas para construir paz (para alumnos de 11 a 13 años)
Juego de herramientas para construir paz (para alumnos de 14 a 18 años)
Leer.es: "Poetas en paz". Paco Damas
Educación para la convivencia y para la paz. Educación Secundaria
Recopilatorio de materiales y actividades para el Día de la Paz Educación Infantil y Primaria del blog Orientación Ándújar
También puede que te interesen estas páginas:
