El
15 de desembre de 1972 l'Assemblea General de Nacions Unides va
designar el 5 de juny Dia Mundial del Medi Ambient, per a divulgar la
necessitat de conservar el medi ambient. La data es va triar perquè
aquest dia es va iniciar a Estocolm la Conferència de l'ONU sobre el
Mig Humà, arran de la qual es va crear el Programa de les Nacions Unides per al Medi ambient (PNUMA).
El
Dia Mundial del Medi Ambient és un dels principals vehicles que les
Nacions Unides utilitzen per a fomentar la sensibilització mundial
sobre el medi ambient i promoure l'atenció i acció política sobre
aquest tema. Els objectius són donar-li una cara humana als temes
ambientals, motivar que les persones es convertisquen en agents
actius del desenvolupament sostenible i equitatiu, promoure el paper
fonamental de les comunitats en el canvi d'actitud cap a temes
ambientals, i fomentar la cooperació, la qual garantirà que totes
les nacions i persones gaudisquen d'un futur més prosper i segur.
Des dels boscos fins a les torberes i les costes, tots depenem d'ecosistemes saludables per a la nostra supervivència. Durant massa temps, hem estat explotant i destruint els ecosistemes del nostre planeta. Davant aquest gran problema, el Dia Mundial del Medi Ambient se centra en la restauració d'ecosistemes amb el lema "reimagina, recrea, restaura".
La restauració dels ecosistemes és una tasca global d'una escala gegantesca. Significa reparar milers de milions d'hectàrees de terra, una àrea major que la Xina o els Estats Units, perquè la gent tinga accés a aliments, aigua potable i ocupacions. Significa aconseguir que tornen plantes i animals que hui estan a la vora de l'extinció, des dels cims de les muntanyes fins a les profunditats de la mar. Però també inclou les moltes xicotetes accions que tots podem realitzar, tots els dies: cultivar arbres, reverdir les nostres ciutats, repoblar els nostres jardins amb espècies silvestres o netejar el fem dels rius i costes.
https://www.un.org/es/observances/environment-day
L'aprenentatge és la clau per a trobar solucions i crear un món més sostenible. L'educació transformadora és la solució a llarg termini per a ajudar a canviar la forma en què vivim i cuidem el nostre planeta. No obstant això, hui dia no tots els alumnes reben les eines i els coneixements adequats per a poder actuar en favor del planeta. La Conferència Mundial de la UNESCO sobre l'Educació per al Desenvolupament Sostenible (17-19 de maig) fa una crida al món perquè invertisca en l'educació per al desenvolupament sostenible i garantisca la seua integració en els sistemes d'aprenentatge a nivell mundial: Aprendre pel planeta: què ha de saber?
En
la Biblioteca del Cefire de València hem elaborat una bibliografia
amb materials sobre educació ambiental:
Cada
año, desde 1977, el 18 de mayo se celebra en el mundo entero el Día
Internacional de los Museos.
Con
motivo de este día, desde la biblioteca del CEFIRE de Valencia hemos elaborado una breve bibliografía
con materiales en torno al tema didáctica, arte y museos. Si os
interesa cualquier libro, CD o DVD, acercaros al CEFIRE de Valencia, los encontraréis disponibles en préstamo.
El
objetivo del Día Internacional de los Museos (DIM) es concienciar
sobre la importancia de los museos como medio para el intercambio
cultural, el enriquecimiento de las culturas, así como para el
desarrollo de la comprensión mutua, de la colaboración y de la paz
entre los pueblos
El
Comité consultivo del ICOM
define el tema de este evento que, dado el gran número de países
participantes, se organiza en un día, un fin de semana, una semana o
un mes entero.
El Día Internacional de los Museos 2021 se centra en repensar el museo del futuro para afrontar los retos del presente.Con el tema “El futuro de los museos: Recuperar y reimaginar“,
el Día Internacional de los Museos 2021 invita a los museos, a sus
profesionales y a las comunidades a crear, imaginar y compartir nuevas
prácticas de (co)creación de valor, nuevos modelos de negocio para las
instituciones culturales y soluciones innovadoras para los retos
sociales, económicos y medioambientales del presente.
A
continuación incluimos una breve selección de enlaces a museos y
colecciones. Es simplemente una pincelada, un pequeño ejemplo de
todo lo que podéis encontrar en los museos. La mayoría de los
museos, y más ahora en tiempos del COVID-19, están ofreciendo un
montón de recursos digitales, visitas virtuales, canales de youtube,
actividades en redes sociales... Todo un mundo por descubrir...
El
17 de maig de fa 30 anys l'Assemblea
General de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va
desclassificar l'homosexualitat com una malaltia mental. El
Dia Internacional contra l'Homofòbia i la Transfobia (en anglès,
International Day Against Homophobia and Transphobia, IDAHOT) té com
a objectiu principal coordinar tot tipus d'accions que
servisquen per a denunciar la discriminació que són objecte les
persones homosexuals, lesbianes, bisexuales i transexuales, i per a
fer avançar els seus drets a tot el món. El
col·lectiu que commemora el dia d’avui no ho ha tingut gens fàcil.
Lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals sempre han
estat en el punt de mira dels que defensen una malentesa “normalitat
o normativitat” .
Al llarg de la historia han patit i pateixen diferents tipus de
discriminació, rebuig i fins i tot penalitzacions jurídiques
greus.
Tot
i així les coses van canviant. De ser considerats com a
persones perilloses socials, delinqüents, corruptores de
menors, malaltes mentals, pecadores etc... a l’estat espanyol
fa temps que s’intenta equiparar en drets el col·lectiu
LGTBQ als que gaudeixen les persones que no pertanyen al col.lectiu.
El
tema d'enguany: Junts: resistint, secundant, sanant!
Per
qué tractem
aquest tema en el nostre blog? Perquè l'escola no pot donar
l'esquena a la diversitat afectiu sexual i d'identitat de gènere, a
més que hi ha una preocupant incidència de l'assetjament escolar
homofóbico i transfóbico que cal aturar. L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), adverteix que l'assetjament escolar per homofòbia i
transfobia és un problema universal, «implica
la violació dels drets d'estudiants i docents i impedeix la nostra
capacitat col·lectiva per a obtenir una Educació de Qualitat per a
Tots» El
dret al lliure desenvolupament de la personalitat, així com a una
vida digna i lliure de violència, constitueix un dels principals
drets humans reconeguts internacionalment (Art. 5, 12, 22 i 26 de la
Declaració Universal de DDHH). En aquest marc, el dret a l'educació sense
discriminació per orientació sexual o identitat de gènere es troba
recolzat pels articles 2, 28 i 29 de la Convenció sobre els Drets del Xiquet
i en els Principis de Yogyakarta.
(Text
extret:
https://tiempodeactuar.es/blog/ante-el-acoso-por-homofobia-y-transfobia-educacion/
i
http://www.sant-adria.net/sant-adria-per-temes/igualtat/noticies/trenca-el-silenci-dia-internacional-contra-la-homofobia-la-transfobia-y-la-bifobia-17-de-maig-de-2020)
Diversidad
sexual y convivencia: una oportunidad educativa
Fa
un temps ja varem dedicar un breu post al tema del transgenero en la
infància i adolescència, amb motiu de l'emissió en RTVE del
documental El sexo sentido.
També varem tractar aquest tema en el post titulat El
libro de Daniela.
També varem publicar un post sobre l'assetjament
escolar que
pensem que pot ser del vostre interés.
El
document incorpora una Guia d'Acció per a reforçar la prevenció,
la detecció i l'actuació enfront de situacions de discriminació en
els centres educatius per qüestió d'orientació sexual. Es tracta
de 30 recomanacions generals i una sèrie de recomanacions
particulars dirigides a tota la comunitat educativa, des de l'adreça
dels centres als alumnes i les seues famílies, passant, per
descomptat, pel personal docent.
Així
mateix, es precisa una llista d'indicadors per a detectar casos
d'assetjament escolar per homofòbia o transfobia. 61 indicadors
contrastables, organitzats conforme a la diversitat de relacions
entre les parts: autoritats, personal docent, alumnat i familiars.
Altres 16 indicadors permeten identificar si els centres educatius
són espais que afavoreixen el respecte a la diversitat sexual,
familiar i d'identitat de gènere.